Aprenent la passió per la música

Petrof Grand Piano

“No hi ha ningú que no tingui oïda musical.” Així de contundent es mostra Benjamin Zander en la seva xerrada TED. El director d’orquestra britànic es proposa —i aconsegueix— induir en nosaltres la seva passió per la música i fer que ens “brillin els ulls”. Ho fa amb alegria i bon humor. I acaba dient precisament que això és la felicitat: fer brillar els ulls de les persones del nostre voltant.

Personalment, la xerrada em sembla un magnífic exemple sobre quin hauria de ser el paper docent, sobre el seu rol de guia. Però, abans de parlar d’això, crec que val la pena veure-la sencera.

La presentació em sembla dinàmica, divertida i motivadora per a l’audiència. I crec que el moment àlgid pel que fa al “procés d’aprenentatge”, comença al voltant del minut 8, amb el preludi de Chopin.

Escoltem el fragment dues vegades. Una primera en què Zander toca marcant massa els accents, però, sobretot, en què la majoria de nosaltres desconeixem la peça i no disposem d’elements d’interpretació sobre ella. D’aquesta manera, acabem per desconnectar-ne.

Quan l’escoltem per segona vegada, la situació ha canviat. Ara ja sabem que el Do després del Si serveix per suscitar tristesa, que Chopin ens enganya més d’una vegada, fent-nos creure que acabarà abans d’hora i que tot el preludi és una llarga i laboriosa tornada a casa.

Tot això ho sabem gràcies al director britànic. Ell ens ha donat algunes claus de lectura, ens ha fet fixar-nos en alguns detalls, que ens permeten començar a apreciar la música que escoltem. A més, ens demana que mentre ho fem, pensem en algú a qui estimem, però que ja no hi sigui. D’aquesta manera ens ajuda a relacionar la peça amb nosaltres mateixos, a connectar-la amb la nostra vivència personal.

La passió per la música, com el coneixement, no és quelcom que es pugui transmetre. És un procés subjectiu, que necessita d’una elaboració personal. Però el que sí que es pot fer és ajudar que aquest procés d’aprenentatge es desencadeni, actuar com a catalitzador. Això és el que aconsegueix Benjamin Zander i això és el que hauria d’aconseguir un bon o una bona docent.

Agraeixo a Toni Pou que m’hagi recomanat aquest vídeo.

1 Comments

  1. Pingback: Juan José Flores Paredes i FlautateKa | El taller 2.0: educació i TIC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *