Ferran Adrià al VI Encuentro Educared

Ferran Adrià, durant la conferència inaugural

“Si la gent ens entén, vol dir que no estem innovant”. Aquesta ha estat una de les afirmacións més retuitejades, de la conferència inaugural de Ferran Adrià. Independentment de les simpaties o antipaties que susciti el personatge, crec que les seves aportacions, des d’un àmbit extern a l’estrictament educatiu, han ofert una mica de frescura, per començar. Podeu veure la conferència sencera a la pàgina del VI Encuentro Educared.

Idees clau

Us deixo, a mode de resum, algunes de les idees principals que ha exposat el cuiner català.

• En primera instància, la creativitat és no copiar. Crec que aquesta afirmació s’hauria de matisar bastant. Un dels avantatges de la xarxa és que facilita la disponibilitat i la compartició de continguts, idees, eines… D’aquesta manera, es pot buscar una solució a un nou problema a partir de les solucions que s’han donat a problemes precedents. El mashup consisteix precisament a trobar noves relacions entre materials ja existents. Podríem parlar, per tant, d’una “còpia creativa”.
• Es pot ensenyar la creativitat? El primer pas és pensar bé i preguntar-se el perquè de les coses. Personalment, la resposta a aquesta pregunta m’ha semblat un tant difusa. En general, quan es parla de creativitat o de pensament lateral, hi ha considerables dificultats per proposar pautes que els afavoreixin. Per això m’agradaria recomanar-vos un bon article que prova de fer propostes pràctiques en aquest sentit.
• Cal actuar amb humilitat. Avui en dia, és impossible que qualsevol especialista ho sàpiga tot del seu àmbit. Un cuiner no sabrà dir tres plats hungaresos amb taronja, però ha de tenir les habilitats necessàries per trobar-los. Aquí és on es fa referència a la competència digital i de tractament de la informació. Es tracta d’aprendre a desenvolupar la nostra memòria auxiliar.
• En una cuina, es requereixen habilitats de diferent grau de complexitat: reproducció de receptes existents, recombinació d’ingredients i creació de nous conceptes, com ara la truita o la pasta de full. Podem parlar d’una mena de taxonomia de Bloom culinària.
• L’important no és ser el primer a introduir alguna novetat, sinó ser el primer a conceptualitzar-la. La minifaldilla, en certa manera, existeix des de l’època de l’antic Egipte. Mary Quant només la va conceptualitzar. Aquesta afirmació em sembla especialment suggerent. Hi podem veure pensament científic, en contraposició a l’empirisme. També una referència a la reflexió sobre el propi coneixement, a la metacognició.
• Si no hi ha recursos: creativitat. Aquesta és probablement l’afirmació que menys comparteixo. A més, la trobo molt perillosa perquè pot servir de coartada a retallades socials o laborals. Sense voler entrar en debats psicològics, que em superen, crec que val la pena recuperar la Piràmide de Maslow sobre les necessitats humanes. Per poder-nos preocupar de l’autorrealització creativa, abans hem de tenir satisfetes les nostres necessitats bàsiques. De fet, el propi Ferran Adrià explica com al seu restaurant, el Bulli, hi ha hagut sempre una forta inversió econòmica i de temps en R+D. Per tant, el que jo diria és que cal invertir tots els recursos necessaris per tal de generar condicions que afavoreixin els processos creatius.

Per acabar, aquí teniu un dels vídeos de Ferran Adrià per al VI Encuentro Educared.

Banda sonora