XIX Jornada DIM

Pere Marquès a la jornada DIM

El passat 15 de setembre vaig tenir l’oportunitat de participar a la XIX Jornada DIM. El tema central va ser la proposta de currículum bimodal que el grup de la UAB es proposa estudiar al llarg d’aquest curs.

El currículum bimodal

Aquesta proposta parteix de la premissa que, avui en dia, per desenvolupar una tasca o per resoldre un problema, les persones tenim accés a la informació, als contactes i a les eines de la xarxa. Per això es pot parlar d'”i-persones”. En aquest context, perd sentit mantenir un sistema educatiu basat en aprenentatges memorístics o d’exercitació simple. L’alumnat ha de poder treballar, la major part del temps, amb accés a internet, ja que aquesta serà la seva situació habitual al llarg de la seva vida.

D’aquest plantejament, se’n desprèn un pla de treball força nítid i senzill, que consisteix a estructurar les activitats d’ensenyament i aprenentatge en dos grans blocs:

  • Un primer bloc, d’activitats memorístiques, sense accés a internet, per adquirir la terminologia mínima necessària per poder-se comunicar i realitzar amb soltura la resta d’activitats. Cal conèixer el lèxic, l’ortografia, les taules de multiplicar…
  • Un segon bloc, d’activitats pràctiques de caire més complex, on es desenvolupin habilitats mentals d’ordre superior: problemes, investigacions, creació de continguts. En aquest cas, sí es disposaria d’accés a internet, per consultar tota la informació necessària.

Per suposat, un punt clau per treballar d’aquesta manera és que l’avaluació s’estructuri de forma coherent i que, per tant, es permeti la connexió a internet, durant molts dels exàmens.

Per conèixer amb més detall la proposta de currículum bimodal i els seus fonaments teòrics, podeu consultar la següent presentació de Pere Marquès (@peremarques) o el document complet.

Comentaris

Alguns dels elements que van aparèixer durant el debat de la jornada completen i matisen tota aquesta informació.

D’una banda, es va estar discutint sobre els objectius d’aquest estudi. Què es vol aconseguir o comprovar, exactament? El resum d’aquest debat és que hi ha dos objectius principals. El primer, que el professorat s’acostumi a deixar treballar la classe amb accés a la informació de referència. El segon, comprovar si el fet d’eliminar la sobrecàrrega d’aprenentatges memorístics no significatius per a gran part de l’alumnat, pot ajudar a reduir-ne el fracàs escolar. Això és el que sembla indicar un estudi recent del grup DIM, conjuntament amb la Fundació Telefónica.

D’altra banda, es va reconèixer que la introducció de les TIC amb normalitat a les aules, no només qüestiona la necessitat de mantenir gran quantitat d’aprenentatges memorístics. Hi ha també una sèrie de procediments bàsics, com ara les operacions matemàtiques simples, que aquestes eines permeten realitzar de forma més ràpida i eficient. Com cal tractar aquest tipus de continguts? Tot sembla indicar que s’aposta perquè en les primeres etapes de l’escolarització sí que s’hagin d’aprendre aquesta mena de procediments, sense l’ús de les TIC. Un cop més, això serviria per adquirir l’agilitat suficient, per poder afrontar amb èxit la comprensió d’operacions més complexes. En canvi, més endavant, seria poc raonable no utilitzar eines com calculadores o correctors ortogràfics.

Més enllà del currículum bimodal, la segona part de la jornada va estar dedicada a les comunicacions de recursos TIC i de bons usos educatius de les TIC. En total, unes quinze comunicacions de vuit minuts, en què es va parlar de codis QR, d’entorns virtuals, de biblioteques digitals o de qüestions més organitzatives, per posar-ne alguns exemples. Teniu moltes de les presentacions disponibles a l’acta de la jornada. Entre aquestes comunicacions, voldria destacar la del simulador d’anàlisi sintàctica i el laboratori d’electrònica de Digital-Text, que va realitzar Dani Roig, atès que es tracta de projectes que he tingut l’ocasió de viure de ben a prop.

En conclusió

La proposta de currículum bimodal no és novedosa, el mateix Pere Marquès ho reconeix. Hi ha docents que des de fa anys posen el desenvolupament de les competències per davant de la memorització efímera de dades. Molts i moltes recordarem haver tingut exàmens en què se’ns permetia disposar dels apunts de l’assignatura. De fet, aquests acostumaven a ser els més complicats.

Segons el meu parer, la principal virtut d’aquesta proposta és la seva senzillesa. Es tracta d’una pauta clara, avaluable i aplicable de forma immediata. I això pot ajudar que el gruix del professorat canvïi l’orientació de la seva metodologia.

En un altre ordre de coses, valoro molt positivament la bateria de comunicacions de la segona part de la jornada. És una bona manera d’estar al dia del que estan portant a la pràctica els diferents agents educatius i dels problemes amb els quals es troben. Em sembla aquesta una pràctica essencial per tal que un grup de recerca, mantingui sempre un peu a terra.

Banda sonora

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *