Tornada a l’escola

Amb l'ordinador, la teoria i les ganes a la motxilla

Però anem per parts. Per als qui seguiu aquest bloc i encara no ho sabeu, durant el segon trimestre d’aquest curs, seré professor de Ciències Naturals i Tecnologia al Col·legi Casp de Barcelona. Després de quatre anys com a autor/editor/coordinador de recursos educatius digitals, he sentit la necessitat de tornar a trepitjar el terreny, de portar a la pràctica moltes de les propostes, activitats, seqüències didàctiques, que m’he anat imaginant, des de davant d’un ordinador.

Quan vaig entrar a Digital-Text ja tenia la passió per la docència, però he de reconèixer que en sabia molt poc del currículum oficial, de les competències bàsiques, de la diferència entre ensenyament i aprenentatge… La situació a les aules també era força diferent: EduCAT1x1 i Escuela 2.0 no eren encara ni tan sols projectes, les pissarres digitals i els ordinadors per a cada alumne eren només cosa de les escoles d’elit i la competència digital se circunscrivia essencialment a l’assignatura d’informàtica. En aquest context, només uns quants pioners es van aventurar a començar a utilitzar els materials que havíem dissenyat, entre els quals no puc deixar de destacar els irreductibles amics i amigues de l’Escola Virolai.

En tres anys, la situació ha canviat radicalment, possiblement, també gràcies a la nostra feina. De l’aula d’ordinadors hem passat als ordinadors a l’aula i a poc a poc, comença a entreveure’s un canvi metodològic, catalitzat per aquest canvi tecnològic. Durant tot aquest temps he tingut ocasió d’aprendre molt sobre l’ús de les TIC per a la innovació pedagògica. Ho he fet gràcies a la gent amb qui he treballat, al contacte amb els centres que feien servir els nostres materials i, sobretot, gràcies a la xarxa d’aprenentatge que m’he anat construint, a través de l’entramat de les eines i el web 2.0.

Aquest aprenentatge, però, ha estat fonamentalment teòric, i un materialista com jo necessita per força contrastar les idees amb la pràctica, amb el context real. Encaro aquesta nova etapa amb moltes ganes i amb prudència. Intentaré preparar cada classe amb la mateixa dedicació que si es tractés d’una obra d’art, però amb plena consciència que sovint les coses no acaben sortint com un les ha planificat.

Per ara, he de dir, que una de les hipòtesis sobre els avantatges del web 2.0 en educació, ja se m’ha començat a confirmar. Mentre em preparava les primeres setmanes de classe, he fet servir Twitter per demanar propostes d’activitats, he cercat, trobat i seleccionat recursos audiovisuals, que poden resultar motivadors per a l’alumnat, he comprovat que efectivament a la xarxa ja hi ha tota la informació necessària i que la meva tasca haurà de ser en gran part, ajudar els nois i noies a seleccionar-la, a endreçar-la i a internalitzar-la, per convertir-la en coneixement. És a dir, he comprovat el potencial d’Internet i del web 2.0 per millorar la meva tasca docent. Ara hauré de comprovar-ne també les aportacions a la millora dels aprenentatges.

No vull acabar aquest article de transició, sense parlar de l’equip a qui dic “fins aviat”. A Digital-Text hi he trobat grandíssims professionals, persones apassionades per la seva àrea i per la millora de l’educació i, sobretot companys i companyes d’una gran qualitat humana. Els trobaré a faltar, però marxo tranquil, perquè sé que ens retrobarem aviat en aquesta o en una altra trinxera.