#PrimaveraValenciana

Un jove és detingut per la policia valenciana.

Avui tenia taller de tecnologia. Tenia preparada una activitat per fer un pressupost amb un full de càlcul, que ja penjaré més endavant.

Però des d’ahir al vespre em ballava pel cap la idea de com introduir avui a classe els fets repressius que han ocorregut a València durant els darrers dies. El meu alumnat té 13 anys i mira poc els telenotícies. És clar que encara que ho fes, hauria vist poc o res sobre el tema. Per això creia que calia posar-lo sobre la taula, perquè com a mínim s’assabentessin que a poc quilòmetres de distància, nois i noies de la seva edat reben cops de porra com a resposta a la seva reivindicació d’educació pública de qualitat.

Tanmateix, m’agrada tenir les activitats mínimament pensades i organitzades, perquè penso que si no, tot i que les intencions siguin molt bones, els resultats són pobres. N’he estat debatint amb mi mateix mentre em prenia el cafè de rigor abans d’entrar a classe. Suposo que la cafeina ha fet decantar la balança. Així que finalment he improvisat una petita i senzilla activitat amb el grup en qüestió.

Activitat

En primer lloc he preguntat si algú coneixia la notícia. Menys de la meitat de la classe en tenia una idea més o menys precisa. Els he demanat que l’expliquessin a la resta de companys i companyes. Han sorgit de seguida els primers clams d’indignació.

Aleshores els he preguntat què creien que era el primer que calia fer per formar-se una idea sobre un fet polèmic com aquest. M’han respost a l’uníson: “buscar informació”. I això és el que hem començat a fer.

Els he passat l’enllaç de la cronologia del diari Ara, perquè m’ha semblat senzilla i clara i, per tant, adequada per tenir una primera idea global de com s’han succeït els esdeveniments.

A continuació els he demanat que busquessin notícies, imatges i vídeos sobre el tema. Els he animat a buscar tot tipus de versions, per poder tenir diferents punts de vista per formar-se la seva pròpia opinió.

Un cop tothom tenia tres o quatre enllaços, he preguntat com podíem compartir tota aquella informació perquè tothom la pogués aprofitar. Algú ha proposat fer un document de Google i a la resta li ha semblat bé. Així que hem creat un full de càlcul amb dues columnes. A la primera han copiat els enllaços. A la segona, han posat un petit comentari sobre cadascun d’ells: de quin tipus de contingut es tractava, de quina font, amb quina opinió, etc.

S’han adonat que, com era d’esperar, hi havia uns quants enllaços repetits. Així que cap al final de la classe, han començat a revisar-los, per esborrar els que estaven duplicats. Aquesta part ens ha quedat a mitges.

Conclusió

Realment no ha estat una activitat gaire elaborada, però com a mínim ha servit perquè l’#AcampadaValenciana no passés inadvertida a la classe. Alguns nois i noies que normalment no aconsegueixo motivar amb les meves classes avui han treballat força bé, amb tranquilitat i amb interès.

D’altra banda, al final hem acabat fent servir un full de càlcul, que és el que estem treballant aquests dies, tot i que hagi estat per a un ús poc ortodóx. En qualsevol cas, és una primera aproximació a la pràctica d’emmagatzemar, organitzar i compartir informació trobada a Internet. Dit d’una altra manera, un primer pas cap a l’ús de marcadors socials.

De totes maneres, perquè el que hem fet avui no quedi com una simple anècdota, demà tinc pensat parlar amb el professor de Ciències Socials per veure com podem donar-li continuïtat a l’activitat.

2 Comments

  1. Joan

    En plena sociedad del conocimiento, clases como esta sirven para construir habilidades para consumir información y recursos para captar la atención. Es el siglo de la gobernanza en la red, sin duda.

    Un saludo!

    Juan

  2. Fàtima

    Mencanta.
    Jo als meus alumnes de cicles formatius els hi acostumo a passar el Salvados el dilluns al matí. No tota la classe, però si ens queden 10 minuts al final de la classe els hi poso i aprofitem per parlar del tema. Els hi dic clarament que més que la professora de hardware sóc persona, i com a persona estic indignada, i com a indignada haig d’estar (almenys) informada…. i que sí, que faig proseletisme a classe.. i mencanta!

Respon a Joan Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *