Educació, TIC i altres assumptes
Aquest trimestre he començat un nou projecte col·laboratiu amb el meu alumnat de Física de 1r de Batxillerat: Houston, tenim uns problemes.
La proposta és molt senzilla. Cada setmana, una parella de cada classe ha d’inventar un problema de física relacionat amb el que haguem treballat fins al moment. Els han de redactar en el blog del projecte. Això permet que hi puguin incorporar recursos gràfics i audiovisuals.
Durant el cap de setmana, totes les classes han de resoldre tots els problemes. Poden utilitzar els comentaris del blog per demanar aclariments, corregir errors, proposar nous reptes, etc. Jo procuro anar fent difusió de les novetats a través de Twitter, amb el hashtag #ProblemesHouston.
Aquesta part del projecte és obligatòria. Apart, hi ha una capa de gamificació. Cada alumne/a pot decidir penjar problemes extra, redactar un document amb la resolució detallada d’un problema, detectar i corregir inconsistències en els enunciats dels companys i companyes, etc. Cadascuna d’aquestes accions dóna dret a una sèrie de trofeus, que, en acabar el trimestre, es convertiran en puntuació extra de a la nota d’avaluació continuada. Com a anècdota diré que el nom de cada trofeu, el va decidir el propi alumnat. Així, per exemple, el trofeu que s’obté en corregir errades en els enunciats és el Sheldon Cooper (protagonista de la sèrie Big Bang Theory) i el que es guanya en realitzar problemes extra és el Lisa Simpson.
Ja tinc la sensació que aquesta activitat està resultant útil perquè l’alumnat millori la seva capacitat de resoldre problemes. No estic tan segur que ells i elles també tinguin aquesta sensació. Tampoc sé encara si els resulta una experiència interessant i amena, o si ho troben avorrit i sense sentit. Més endavant, escriuré una nova entrada amb les seves impressions i reflexions al respecte.
Per ara, el projecte només se circumscriu al meu centre, el col·legi Casp de Barcelona, però la intenció és que pugui extendre’s també a altres instituts de Catalunya i de la resta de l’estat. Per aquest motiu, aprofito aquestes línies per fer una crida a la participació. Si ets professor/a de física o si creus que el professorat d’aquesta assignatura del teu centre hi pot estar interessat, posa’t en contacte amb mi amb un comentari a aquesta entrada, per correu electrònic (sandro.maccarrone@taller20.eu) o via Twitter (@smaccarrone). Així podrem comentar com es podria articular la col·laboració. Sobretot, no voldria que l’idioma fos una barrera per a escoles de comunitats en què no es parli el català. Segur que podem trobar solucions imaginatives.
De moment, ja vull agrair a en Juanfra Álvarez (@juanfratic) les seves recomanacions quan el projecte era encara un “projecte” i també que n’hagi fet difusió des del seu blog.
A continuació, us deixo una descripció més detallada dels objectius del projecte. Podreu trobar més informació al blog.
Algú deia que la física és, abans que res, fer-se preguntes. I és cert, és una manera d’interrogar el nostre entorn per provar de comprendre’l i d’anticipar-lo.
Per aquest motiu, la física s’entèn quan s’aplica per resoldre problemes, sobretot si són problemes propers a la nostra vida quotidiana,.
No hi ha receptes universals per aprendre a resoldre problemes, però hi ha una pràctica que segur que hi ajuda: fer-ne molts i fer-ne de molts colors. I cal tenir present que fer problemes no vol dir provar de resoldre’ls un cop i si no surten, llençar la tovallola, sinó barallar-s’hi, revisar el que s’ha fet, parlar-ne amb altres persones o resoldre altres problemes similars. El que calgui, fins que se’n tregui l’entrellat.
En un problema, sovint la informació que necessitem és allà a l’abast, però no sabem com interrogar les dades i les equacions per conèixer allò que ens interessa o que ens demanen. Ens cal saber quines preguntes hem de fer.
De fet, això no només passa amb els problemes de física. La psicòloga social i experta en socialmedia, Dolors Reig (@dreig), afirma que en una època de sobreabundància informativa com la nostra, la majoria de respostes ja estan disponibles i que, per tant, el més important és precisament aprendre a formular bones preguntes.
Houston tenim uns problemes persegueix dos objectius: estimular la creativitat i construir una bona col·lecció de problemes per practicar.
Per inventar un nou problema, cal esforçar-se a entendre els conceptes que s’han treballat, però sobretot, es poden relacionar aquests conceptes amb altres assignatures, amb el propi entorn o amb els propis interessos i aficions. Aquest és probablement el punt clau. Més enllà dels procediments mecànics, la comprensió i la passió per la física, per produir-se, requereixen que li donem un sentit, que ens la fem nostra.
Canten els Love of Lesbian “Houston tenemos un poema”. I tenen raó, un bon problema pot suscitar el mateix plaer estètic que una obra lírica.
Pingback: Houston, tenim uns còmic-problemes | El taller 2.0