Física, deures i tires còmiques

Uns dies abans de les vacances de Nadal, vaig començar a plantejar-me si encarregava alguna feina al meu alumnat de física o no. D’una banda, volia que durant les dues setmanes sense classe, no desconnectessin completament de l’assignatura i que, en un moment o altre, pensessin en el que havíem estat treballant fins al moment. D’altra banda però, no volia carregar-los amb els típics deures sense sentit i repetitius, que acaben sent una llosa que s’arrossega fins a l’últim dia de vacances i que s’acaben fent ràpid i de qualsevol manera.

Després de pensar-hi una mica, vaig arribar a la conclusió que la qüestió no era «deures sí o deures no», sinó aclarir quin era l’objectiu que buscava. Doncs bé, el que pretenia era sobretot que revisessin els conceptes apresos i els acabessin d’integrar. Alhora, també volia seguir suscitant interès i curiositat per la física, és a dir, fer allò que el Nacho Gallardo descrivia amb la metàfora del professor-pescador, al seu article Construyendo itinerarios.

Amb aquestes idees al cap, vaig acabar de perfilar quins serien els Deures per a les vacancesTothom hauria d’elaborar un mapa conceptual sobre els moviments en una dimensió, tema principal del 1r trimestre. Aquesta seria l’única tasca obligatòria.

A partir d’aquí, els oferia la possibilitat de realitzar algunes activitats voluntàries, que els servirien per millorar la nota d’avaluació continuada. En concret els vaig fer tres propostes:

  • Deduir una expressió per calcular la potència d’un aerogenerador
  • Mirar una xerrada TED sobre física, d’entre unes quantes seleccionades per mi, i comentar-la al grup d’Edmodo de l’assignatura.
  • Crear una vinyeta o tira còmica a partir dels conceptes del tema del moviment. Es podia triar entre dibuixar-la a mà o utilitzar alguna de les aplicacions disponibles a la xarxa.

He de dir que estic molt satisfet amb la resposta del meu alumnat. De 80 alumnes, una desena han resolt el problema de l’aerogenerador, una vintena han mirat i comentat una xerrada de física i una trentena han fet la tira còmica. Val a dir que algunes persones han fet dues o més activitats i que n’hi ha unes quantes que no n’han fet cap de les tres, però d’això es tractava.

Com a mostra de tota aquesta feina, m’agradaria compartir algunes de les vinyetes sobre el moviment, que trobo que estan especialment bé i que demostren la comprensió dels conceptes que hi ha darrere.


CòmicNadal

Aquesta historieta, de l’Elisabeth i la Júlia, juga amb la definició física del desplaçament, que no coincideix necessàriament amb la distància recorreguda. El desplaçament és el vector que uneix les posicions inicial i final d’un moviment i, per tant, quan la trajectòria és tancada, el desplaçament és nul. També hi ha una referència a la 2a llei de Newton, en la tercera vinyeta. Vull destacar, a més, que des del punt de vista gràfic està força treballada com ho demostra la utilització de diferents tipus de plans i bafarades.


Captura de pantalla 2014-01-11 a la(s) 06.47.51

Aquí, la Jana juga amb el doble significat de la paraula mòbil. És un exemple de quelcom que ens trobem sovint durant el curs: determinades paraules en el context de la física tenen un significat diferent al que els associem en la vida quotidiana.


Captura de pantalla 2014-01-11 a la(s) 06.51.21

Quan vam començar a parlar de l’energia, vam llegir un fragment de Richard Feynman en què explica que en realitat no sabem què és l’energia: tenim fòrmules per calcular diferents tipus d’energia i sabem que la seva suma es conserva, però no en tenim un coneixement profund. Com podeu veure, la Noa s’ha servit d’aquest d’aquesta idea per a la seva tira.


Captura de pantalla 2014-01-11 a la(s) 06.56.39

 

Alemanys amb falta d'energia

Aquestes dues tires juguen amb el significat quotidià d’energia, i amb el seu significat físic, en particular amb el de l’energia potencial gravitatòria, que creix amb l’alçada. Cal dir que la primera, del Xavi, l’Aina i el Gerard, és més un acudit que una vinyeta, perquè la imatge és accessòria. La segona, de la Núria i la Berta, ha suscitat un cert rebuig per la tria dels personatges, però a banda d’això, resulta graciosa.


Captura de pantalla 2014-01-11 a la(s) 07.18.38

Aquesta tira de la Júlia i la Paula es basa en un problema de selectivitat en què es pregunta si la distància entre dues gotes consecutives que cauen d’una aixeta augmenta amb el temps, disminueix o es manté constant. A classe vam veure que la primera opció era la correcta i això és el que han utilitzat per fer l’acudit.


Si voleu veure la resta de tires còmiques, estan totes recopilades al site de l’assignatura.

En general, l’ús del còmic ha resultat una experiència molt positiva, perquè afegeix creativitat i humor a l’estudi de la física i evidencia quines idees han deixat empremta en el teu alumnat. Tot plegat m’ha fet pensar com treure-li encara més suc a aquest llenguatge i se m’ha acudit una nova idea. Té a veure amb el projecte Houston, tenim uns problemes, però us en parlaré més endavant.

1 Comments

  1. Pingback: Houston, tenim uns còmic-problemes | El taller 2.0

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>