Houston, tenim uns còmic-problemes

El curs passat vaig posar en marxa, conjuntament amb el meu alumnat de física de 1r de batxillerat, el projecte Houston, tenim uns problemes. Consisteix a inventar problemes de física en grup, que tinguin certa complexitat i, sobretot, que estiguin contextualitzats. Ja vaig explicar els objectius i els detalls d’aquest projecte, en un altre article d’aquest blog.

Novetats d'aquest curs

Aquest curs, abans de començar de nou el projecte, vaig preguntar a l’alumnat del curs passat com el podríem millorar. També vaig recuperar algunes consideracions molt valuoses que m’havien fet persones com Juanfra Àlvarez, Jordi Jubany, Isabel Ruiz o Boris Mir. A partir de totes aquestes indicacions, vam introduir alguns canvis en el funcionament.

Hi ha hagut dues novetats principals. D’una banda, els grups són més nombrosos, d’unes 5 persones, per afavorir que els problemes siguin més creatius i estiguin més polits. De l’altra, hem posat menys l’accent en la resolució del problema per part de tota la classe i més en el comentari conjunt sobre com estava plantejat el problema. Per a això, hem dedicat una estona setmanal perquè cada grup presentés el seu problema i pogués sentir les apreciacions dels seus companys i companyes.

I ara... en còmic

En començar el 2n trimestre, vaig pensar que convenia introduir algun canvi en la dinàmica del projecte. Tothom havia inventat ja un problema i volia evitar que l’activitat resultés repetitiva. Paral·lelament, vaig tenir una bona experiència amb una activitat sobre vinyetes de còmic i física, que el meu alumnat va realitzar durant les vacances de Nadal.

I així va sorgir la idea: inventar nous problemes i plantejar-los amb un còmic, en comptes del clàssic enunciat. Sabia que la proposta tenia riscos: podia generar certa dispersió i segur que hi hauria certa resistència per part d’un sector de l’alumnat a qui li agraden les coses més concretes. Però em va semblar que la vessant creativa podria engrescar un altre sector, menys “apassionat” per la física. A més utilitzarien un canal de comunicació diferent a l’habitual i haurien de realitzar un esforç de síntesi, de manera que estaríem treballant la competència comunicativa. I, per suposat, en el moment de dibuixar cada vinyeta, haurien de tenir en compte molts detalls perquè fos versemblant des del punt de vista físic.

Cooperació cientifico-artística

Només quedava un petit problema per resoldre: jo no en sé gaire d’elaborar còmics. Ens calia algú que ens donés algunes pautes al respecte, no tant perquè el resultat fos impecable des del punt de vista artístic, sinó perquè complís la seva funció comunicativa. Així que vaig anar a parlar amb l’Àlex Sanjurjo, el professor de cultura audiovisual, ja que em sonava que durant el primer trimestre havien estat treballant amb còmics.

La conversa va anar molt bé. Tant que vam decidir incorporar l’alumnat del batxillerat artístic al projecte. Però no perquè dibuixessin. Com em va dir l’Àlex, havíem d’evitar que, per variar, se’ls encasellés en el pinta y colorea. La seva tasca seria portar la direcció d’art. És a dir, cada grup de física tindria assignat un noi o una noia de cultura audiovisual, que donaria les pautes gràfiques i que supervisaria la feina.

També vam acordar un sistema d’avaluació a tres bandes. Els grups de física i els respectius directors o directores d’art s’avaluarien mútuament, alumnes de 2n de batxillerat artístic avaluarien la qualitat dels còmics i jo avaluaria el problema de física, en base als criteris habituals.

Si en voleu conèixer més detalls, podeu llegir l’enunciat de la tasca que vam compartir amb l’alumnat: Houston, com es realitza un còmic?

El resultat

Unes quantes setmanes després, ja tenim tots els còmic-problemes. Ara és el moment d’avaluar-los i de preguntar a l’alumnat què els ha semblat l’experiència, per poder-la millorar. Mentrestant, podeu gaudir amb les seves creacions. Aquí en teniu una selecció. Si voleu veure-les totes, podeu fer-ho en el blog del projecte.