Trending topic per acabar el curs

Són les 13:15 de divendres 19 de juny de 2015. A l’aula d’informàtica del col·legi Casp fa molta calor. Una quarantena d’alumnes observen com els tuits es van acumulant a les seves pantalles, alguns a l’ordinador, d’altres al mòbil. A la pissarra, el professor torna a carregar la pàgina de Twitter, es gira cap a l’alumnat i crida “Mireu! Mireu! Ja ho tenim!”. La sala esclata en un crit emocionat, mentre els docents es miren i somriuen encara una mica incrèduls. A la part inferior esquerra de la finestra, es mostren les tendències del moment a Barcelona, en desena posició acaba de fer-se lloc #VotemTTIP, el hashtag que els nois i noies de 1r de batxillerat estan promovent a les xarxes, com a exercici pràctic de ciberactivisme. Amb el pas dels minuts, aquesta “etiqueta amb coixinet” arribarà fins a la 3a posició de la llista.

La gestació de l’activitat

Aquest curs, a 1r de batxillerat, hem acabat amb una experiència novedosa: un projecte interdisciplinari de reflexió sobre l’entorn social i polític. Durant tres dies, l’alumnat ha estat reflexionant sobre el jo, sobre jo i els altres i sobre jo i el món. Han realitzat diverses activitats i cada dia han assistit a una estimulant taula rodona. Les àrees implicades eren les d’Història del món contemporani, Filosofia, Llengües, Economia, Cultura Audiovisual i Educació Física. Quan l’Oriol i el Nacho, els organitzadors del projecte, em van venir a proposar que hi participés, em va venir molt de gust, però reconec que en un primer moment no tenia molt clar com fer-ho. Tenia por de no poder aportar gaire cosa que no es quedés en l’anècdota o la superficialitat.

En una conversa informal a l’aula de professors, vaig llançar la idea, mig en broma, de fer un taller de ciberactivisme i intentar aconseguir un trending topic. El risc de dir aquestes coses en veu alta és que altres s’engresquin i la provocació es converteixi en repte. Així va ser en aquest cas. L’Àlex, que també s’ha deixat la pell perquè el projecte fos un èxit, va proposar que ens centréssim en el TTIP, l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversions, que en aquests moments negocien el govern dels EUA i la Comissió Europea. Vam estar d’acord que aquest és un tema que s’està gestant amb molta opacitat i que demanar un referèndum al respecte, podia ser una reivindicació de consens, que alhora resultés concreta i actual.

Objectius

Ja teníem clar quin seria el producte final que demanaríem a l’alumnat. Però quins objectius perseguíem amb aquesta activitat? Doncs bàsicament eren de dos tipus: uns més generics i metodològics relacionats amb el ciberactivisme i uns altres més centrats en el contingut del TTIP. Els vam resumir de la següent manera:

  • Descobrir què és el ciberactivisme i quins procediments i eines utilitza
  • Comprovar la nostra capacitat de generar un impacte en les xarxes socials
  • Reflexionar sobre els avantatges i sobre les limitacions d’aquest tipus d’accions per transformar el món
  • Informar-nos sobre el TTIP
  • Sensibilitzar sobre l’impacte del TTIP en les nostres vides i sobre la necessitat de sotmetre’l a control democràtic

Taller de ciberactivisme

Un cop definits el què i el per a què, només ens faltava pensar el com. Ja he dit abans que aquesta activitat formava part d’un projecte més ampli, que ocupava els tres darrers dies de classe. El temps a disposició era molt reduït, així que vam optar per pautar molt les tasques a fer i anar directament a allò essencial. Ens va resultar molt útil el tutorial Twitter para activistas, que es va elaborar durant el 15-m.

El primer dia, vam presentar l’activitat i el site amb tota la informació. Vam demanar a l’alumnat que a casa llegissin els articles sobre el TTIP que els proposàvem, que en busquessin d’altres i que si en trobaven algun d’interessant, el guardessin. També vam suggerir que qui no tingués compte de Twitter i volgués participar en l’experiència es creés un perfil i es familiaritzés amb l’eina. Per acabar vam demanar voluntaris per formar part del grup impulsor de la campanya i s’hi fan oferir sis persones.

Entre el primer i el segon dia, amb aquest grupet, vam elaborar un document compartit, on vam proposar i votar hashtags per a la campanya. També vam escriure un model de missatge per convidar els nostres contactes a participar-hi i vam acumular més enllaços a articles, vídeos i imatges sobre el TTIP.

Un cop vam consensuar que el HT seria #VotemTTIP, vam crear un altre document públic amb tota la informació recopilada i amb uns quants tuits d’exemple. Com a curiositat dir que vam utilitzar l’eina Titanpad, que és la que acostuma a utilitzar-se des del ciberactivisme, per la seva simplicitat i per poder escapar del monopoli de Google.

El segon dia, els sis alumnes voluntaris van presentar a la resta del grup la feina feta i els van facilitar l’enllaç al document de la campanya. Van demanar a la resta que hi afegissin més enllaços d’interès, que redactessin més models de tuits i, sobretot, que difonguessin la campanya entre tots els seus contactes reals i virtuals que hi poguessin estar interessats. Vam insistir que era molt important que això últim es fes en privat, perquè, de cara a aconseguir ser trending topic, el hashtag no s’havia d’utilitzar abans de l’hora establerta: les 13:00 de divendres 19 de juny.

A partir d’aquest moment van començar a aparèixer els primers indicis que l’activitat podia sortir bé. Un alumne coneixia la Marta Sibina, l’editora de la revista cafèambllet, que està fent una intensa campanya contra el TTIP. S’hi va posar en contacte i ella es va mostrar encantada de col·laborar amb la iniciativa. Altres activistes polítics i socials que anàvem contactant també responien positivament a la convocatòria: l’Àngels Martínez Castells, portamveu de la plataforma Dempeus per la salut pública, el Joan Coscubiela, diputat al congrés dels diputats o el Celestino Sánchez, un dels fundador dels Iaioflautas.

El tercer dia, la feina estava feta, només calia enviar uns quants recordatoris d’última hora i esperar que fossin les 13:00. La informació havia circulat, com a mínim, dins de l’escola, perquè altres professores i alumnes d’altres cursos em preguntaven què era exactament això que havien rebut que estàvem muntant a 1r de batxillerat. Des de l’exterior també arribaven notícies. En el document públic de la campanya, algú de Sabadell havia traduït tots els tuits d’exemple al castellà perquè, segons explicava, la nostra campanya s’havia incorporat al document estatal de campanyes diàries de Twitter. Qui també havia participat en aquest document amb més enllaços d’interès era l’Albano-Dante Fachin, l’actual candidat de Podem a la Generalitat de Catalunya.

L’hora de la veritat

Una de les condicions per aconseguir un trending topic és que la paraula pràcticament no s’hagi fet servir abans a Twitter. Altrament, és molt més difícil. Cal remarcar que tot l’alumnat i tots els seus contactes van ser exquidament respectuosos amb aquesta restricció: abans de les 13:00 no hi va haver cap tuit amb el hashtag #votemTTIP.

De 11:00 a 13:00, hi havia una taula rodona sobre els reptes globals de pau, sostenibilitat i justícia social. Hi participava, entre d’altres, el periodista Lluís Foix. Quan quedaven uns minuts per a les 13:00, els nois i noies assistents van començar a voltar-se cap a mi amb preocupació perquè s’apropava l’hora H i encara no èrem a l’aula d’informàtica. En acabar la conferència, tothom es va posar en marxa de seguida, sense que fes falta insistir-hi gens.

Quan vam arribar a l’aula d’informàtica, ens vam trobar que l’acció ja estava completament en marxa. A la pissarra es veia projectada la columna de Twitter amb el hashtag #VolemTTIP i les piulades no paraven de succeir-se. I és clar, la majoria eren externes a l’escola, perquè tot just estàvem engegant els ordinadors. Ens vam fixar en un dels tuits, era del diputat de la CUP, David Fernández. Alegria i sorpresa generalitzades perquè per aconseguir el nostre objectiu no només necessitàvem molts tuits, sinó que els tuitegessin comptes amb molts seguidors.

A partir d’aquest moment, tot va anar molt ràpid. Els alumnes es van posar a escriure sense pausa, amb humor i creativitat. Van fer aparició altres tuitaires il·lustres com el Joan Herrera, l’Ernest Urtasun o el Joan Josep Nuet. Van arribar aportacions de comptes oficials de formacions polítiques com Podem, les CUP, Barcelona en Comú o Esquerra Republicana de Catalunya.

I només quinze minuts després que hagués començat la “funció”, ja èrem TT a Barcelona, ocupàvem el desè lloc. L’entusiasme no va fer abaixar el ritme. Ara, l’objectiu era escalar posicions. Amb l’eina Tweet-Tag, anàvem monitoritzant el nombre de tuits i el nombre de contribuidors, que no paraven de pujar. A les 13:30 més de 300 persones havien participat amb més de 2000 tuits i ocupàvem el cinquè lloc de la llista de tendències a Barcelona. Un dels objectius que ens havíem marcat, comprovar la nostra capacitat de generar un impacte en les xarxes socials, també s’havia complert. Encara hi va haver temps per pujar una mica més. A les 13:45, quan vam interrompre l’enviament massiu, #VotemTTIP ocupava el tercer lloc a Barcelona. Vam dedicar els últims minuts a fer la cloenda de l’activitat i del projecte més ampli en el qual s’emmarcava. Vam aprofitar aquesta estona per convidar l’alumnat a reflexionar sobre la magnitud del que acabàvem d’aconseguir des de l’organització col·lectiva, però també sobre les limitacions d’aquest tipus d’accions per transformar la realitat. Tot va acabar amb una gran ovació i un aplaudiment per a tothom. Una manera immillorable de finalitzar el curs.

 

Epíleg

Tot i que des nosaltres tanquéssim els ordinadors, el hashtag va seguir molt actiu durant una bona estona i hores després, encara era trending topic. També van arribar algunes felicitacions per la feina feta.

Des d’aquí, vull aprofitar per donar les gràcies jo també a totes les persones que han col·laborat amb aquesta iniciativa, especialment a tots els companys i companyes tuitaires que van enviar tuits i que van fer còrrer la convocatòria.

La veritat és que podem estar molt satisfets i satisfetes. No tant per haver aconseguit l’objectiu del TT, que era la cirereta final, sinó per tot el procés, per la il·lusió que s’endevinava en el rostre dels alumnes i perquè hem complert tots els objectius que ens havíem marcat. En particular, cal tenir present que la immensa majoria dels participants no havien sentit a parlar abans del TTIP. Amb aquesta activitat, s’han hagut de documentar, n’han parlat entre ells i se n’han format una primera opinió. A partir d’ara, quan llegeixin o sentin alguna cosa al respecte, segur que hi pararan atenció. En resum, s’ha produït un aprenentatge significatiu.

I de cara al futur? De cara al futur, ja ho veurem. La veritat és que aquest taller mig improvisat té potencial per convertir-se en un projecte amb més entitat. Però ara val més deixar que la calor de l’estiu ajudi a madurar aquestes idees i al setembre ja en tornarem a parlar.

6 Comments

  1. Boris

    Felicitats, Sandro i alumnat. No només pel “Trending topic”, sinó també per sortir de l’aula i proposar-se de fer i actuar en la societat que ens envolta, per assumir un repte obert que pot funcionar o que no pot. El que aprenem amb aquest tipus d’activitats és fonamental per a formar persones capacitades, amb iniciativa i resolució per a fer coses pel seu compte. Enhorabona!

    1. smaccarrone

      “la educación es un servicio, Sandro. Si tus alumnos no perciben valor, no estás innovando. Al menos, para ellos. Honestamente.” No saps com m’han servit aquestes paraules…

      Moltes gràcies Boris.

  2. Pingback: #EscolesRefugi: ciberactivisme a l'aula en suport als refugiats

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>