McAronHola, em dic Sandro Maccarrone. Sóc professor d’educació secundària al col·legi Casp de Barcelona. Aquest curs, imparteixo les assignatures d’informàtica a 4t d’ESO i de Física a 1r de batxillerat, on també sóc tutor. Alhora, treballo com a formador al Cibernàrium de Barcelona Activa i en altres institucions. Realitzo cursos de capacitació TIC, en particular sobre els usos professionals i educatius de les eines web 2.0.

Veient el meu cognom, a ningú no el sorprendrà que em formés a l’escola italiana de Barcelona. Després vaig estudiar física a la Universitat de Barcelona, on també he realitzat tasques de recerca. La meva tesi doctoral (inacabada) tracta sobre forats negres en més de quatre dimensions. He publicat articles tant en revistes especialitzades, com en revistes de divulgació cultural, com ara Eureka o L’espurna.

Sempre m’he sentit molt atret per la docència, de manera que he buscat la manera de veure-m’hi relacionat d’una manera o d’una altra. He estat professor de Física a la UB, tant a l’aula com al laboratori i he donat classes de Càlcul a la Universitat Politècnica de Catalunya, durant tres anys.

A partir de la meva experiència tant de professor com d’alumne, m’he convençut que un bon aprenentatge no és incompatible amb la participació dins i fora de l’aula, sinó més aviat el contrari. Per aquesta raó, he format part de diverses associacions, a les quals he adquirit moltes de les meves actuals competències.

També he treballat en el món editorial. He estat durant 4 anys a Digital-Text, empresa especializada en continguts educatius multimèdia. Allà vaig tenir l’oportunitat de realitzar tot tipus de tasques: redacció i edició d’unitats didàctiques, gestió d’equips de persones, coordinació de projectes, comunicacions i presentacions públiques, formació de professorat, etc.

Durant aquesta etapa, vaig poder entrar en contacte amb els debats i les experiències d’innovació pedagògica. Així em vaig interessar per l’ús de les TIC en educació, per les TAC, per l’e-learning, l’m-learning i el b-learning, pels PLE, per l’aprenentatge basat en problemes, pels MOOC, pel constructivisme i el connectivisme… Com que aquest univers és immens i no és estrany perdre-s’hi, vaig decidir obrir un taller per ajudar a posar-hi una mica d’ordre, des del contrast amb la pràctica.

Així, al setembre del 2011, vaig posar en marxa el taller 2.0, amb bon humor, amb poques pretensions, però amb encara menys complexos. Crec que una de les coses que ens ensenya la societat 2.0 és que hem de ser modestos, però que ens podem atrevir amb tot.